Impacte crític de la MAT al nostre entorn (Fractàlia 2007)

aligot

La consultoria Fractàlia va emetre un informe el maig del 2007 determinant l’impacte global CRÍTIC que el pas de la MAT afecta els valors paisatgístics, la possibilitat de desenvolupament turístic de la zona, els elements geològics d’interès i que compromet la conservació d’espècies de fauna protegides, especialment pel que fa a espècies migratòries.

Consulta l’estudi complert (o llegeix a continuació les conclusions)

ESTUDI DELS VALORS NATURALS, PAISATGÍSTICS I PATRIMONIALS EN L’ÀREA AFECTADA PEL PROJECTE “LÍNIA ELÈCTRICA A 400 kV D’ENTRADA I SORTIDA A LA SUBESTACIÓ DE RIUDARENES DES DE LA LÍNIA SENTMENAT-VIC-BESCANÓ”

MAIG 2007

D’entre totes les afectacions detectades en el traçat cal destacar les següents:

Afectacions del traçat sobre els elements naturals

  • Travessa una ruta migratòria d’aus.
  • Es situa vora una zona de cria de falcó mostatxut (Falco subbuteo) i aligot vesper (Pernis apivorus).
  • Es situa en zona de campeig de voltor (Gips fulvus) i àguila calçada (Hyeraaetus pennatus).
  • Passa sobre basses on s’ubiquen les poblacions de tortuga d’estany (Emys orbicularis) més ben conservades del nord-est de la península.
  • Passa sobre diverses basses amb important poblament d’espècies d’amfibis protegits.
  • Afecta la connectivitat entre els EINs de Guilleries, Montseny, la Crossa de Sant Dalmai, Estanys de Sils, Turons de Maçanet i riera de Santa Coloma.
  • Pot destruir xemeneies i colades volcàniques d’interès que es troben sota el traçat i en les zones potencials d’habilitació d’accessos per a la construcció de les sabates de les torres.

Afectacions del traçat sobre paisatge

  • Es situa sobre superfície forestal pràcticament inalterada. No està fragmentada per cap infraestructura i, per tant, el nou traçat de la línia de molt altra tensió, amb torres que mesuren aproximadament 60 m d’alçada, causarà un sever impacte paisatgístic sobre l’entorn proper .
  • El paisatge és el principal valor d’atracció de la zona. La seva afectació compromet el seu desenvolupament turístic.
  • Afectacions del traçat sobre el patrimoni o Es localitzen tres zones d’interès arqueològic dins els 500 m més propers al traçat.
  • Es troben deu elements patrimonials arquitectònics dins els 500 m més propers al traçat.

Per tots aquests motius, es considera que la proposta de traçat de la línia elèctrica a 400 kV d’entrada i sortida a la subestació de Riudarenes des de la línia Sentmenat-Vic-Bescanó determina un impacte global CRÍTIC que afecta els valors paisatgístics, la possibilitat de desenvolupament turístic de la zona, els elements geològics d’interès i que compromet la conservació d’espècies de fauna protegides, especialment pel que fa a espècies migratòries.

INFORME DE: FRACTÀLIA

En l’àmbit d’estudi es troba una gran diversitat d’ambients, tant mediterranis com de zones més humides, creant un mosaic d’hàbitats molt interessant en el context mediterrani. S’hi troben hàbitats d’interès comunitari no prioritari com les suredes, alzinars i carrascars o les castanyedes, juntament amb hàbitats de caire centreeuropeu com les rouredes o ambients aquàtics; hàbitats d’interès comunitari prioritaris com les vernedes, presents a tots els cursos fluvials; i hàbitats rars a Catalunya com les rouredes de roure africà. Tots aquests ambients es poden veure afectats pel pas de la línia, ja sigui per destrucció, malmetement, o col·lapse en el cas dels ambients fluvials per acumulació de materials derivats de la col·locació de les torres.

La fauna es troba representada per tots els grups animals, i gairebé tots ells amb espècies protegides, ratpenats, amfibis, alguns rèptils, alguns invertebrats i algunes espècies d’aus, tant nidificants com migratòries. Cal destacar l’afectació sobre una ruta migratòria que utilitzen un gran nombre d’espècies com el xoriguer, l’esparver cendrós, el ballester, l’oreneta o el falciot, entre molts d’altres.

Existeixen a la zona varies zones de cria, com el Puigsardina on cria l’àguila marcenca (Circaetus gallicus), la serra del Bagissot on cria el falcó peregrí (Falco peregrinus) i el duc (Bubo bubo), o altres zones dels voltants on crien l’aligot vesper (Pernis apivorus) o el falcó mostatxut (Falco subbuteo). També, hi ha espècies que nidifiquen a la zona de Guilleries interior, però que utilitzen l’àrea d’estudi com a zona de campeig, com el voltor comú (Gyps fulvus) o l’àguila calçada (Hieraaetus pennatus).

Pel que fa al paisatge, el territori està format per dues subunitats, la plana i el massís de les Guilleries. La primera subunitat, està constituïda per un mosaic agroforestal de camps de conreu, masses de pi, alzina i suro, i zones humides com la de la Camparra, la riera de Santa Coloma, el torrent de Vilarràs, el riu Esplet i les basses de Can Conill, Can Calçada i Mas Vern, amb algun petit turó com el Puigsardina, Montcorb, de Can Fesa o d’en Patllari.

La segona subunitat, està formada per un ambient més ondulat i forestal de suredes i castanyedes. Els pics més importants són els de l’Esparra, on també s’hi troben algunes basses importants pels amfibis; Argimon, el turó de Sant Pere, el Far, el d’en Canaleta, el d’en Planes, la Roca Guillera i la Roca Abellera, el turó del Vent, el d’en Quadres, etc.

Aquest paisatge lliure d’infraestructures, poc freqüent en el context provincial, fa de connector entre diversos espais naturals com Guilleries, Montnegre, Montseny, l’Estany de Sils i el Volcà de la Crosa. La construcció d’aquesta línia malmetria un ambient poc comú a la província de Girona i trencaria la connexió existent entre els diversos espais naturals. A més, la línia provocaria un impacte visual, evident des de moltes poblacions de la comarca, fins i tot, des de comarques veïnes, però, sobretot per la població resident prop d’ella.

El territori estudiat, compta amb molts punts d’interès patrimonial i geològic. El patrimoni geològic comprèn xemeneies volcàniques (Puigsardina, Puig de l’Esparra, Montcorb i Can Sala), colades de lava (Can Barrot, Can Tort, coll d’en Patllari i Cant Montmal de Baix i de Dalt), fonts hidrotermals (Termes Orion), i formacions geològiques particulars (Rocar de Santa Coloma, Roca Guillera i Roca Abellera), resultat de l’erosió del vent. El patrimoni arquitectònic i arqueològic comprèn esglésies barroques, romàniques i neoclàssiques, masies de l’època moderna, edificacions medievals i jaciments del paleolític, del ferro-ibèric, i d’època romana.

La major part d’aquest patrimoni es concentra en zones enlairades, i per tant la visualització de la línia en aqueta zona serà completa. Aquest fet segurament frenarà el turisme, que actualment es veu atret pel bon estat natural i patrimonial de la comarca, incidint així en un descens de l’economia de la zona.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s